Els mites psicològics

En aquesta entrada parlaré sobre els mites que envolten a la psicologia. Aquests s’han anat creant de generació en generació arribant a un punt en què la societat ja no sap si és un mite o és una creença i d’aquesta manera es va perdent la visió real de la figura del psicòleg.

En primer lloc, una part important de la població afirma no creure en la psicologia perquè no es refien de la figura del psicòleg o perquè creuen que no el necessiten. Les amistats i el suport social són considerats un factor protector enfront l’estrès i l’ansietat i, d’acord amb aquestes manifestacions argumenten que un amic els ajudarà igual que un psicòleg. En alguns casos, parlar dels nostres problemes amb un amic i escoltar-ne els seus consells pot resultar-nos útil i alleugerir-nos, però en altres casos pot no ser suficient la seva escolta, i fins i tot, que els seus consells, a la llarga, puguin no ser suficientment adients.

Una altra part de la població afirma creure-hi però molts cveritat o mentiraops van amb la idea predeterminada que pel simple fet d’anar al psicòleg els seus problemes es  solucionaran com per art de màgia. El fet de ser escoltats i parlar dels nostres problemes amb persones alienes al nostre cercle, tant d’amistats com familiar, sol provocar una sensació d’alleujament. No obstant això, cal tenir clar que parlar-ne no implica que es resolguin per ells mateixos. La persona ha de facilitar la informació necessària al psicòleg per tal que aquest pugui analitzar-los i avaluar-los adequadament. Aquest procés requereix la implicació de les dues parts per tal de cooperar en la detecció de les dificultats i en la recerca de les possibles solucions.

Els psicòlegs facilitem eines i estratègies per ajudar a les persones a fer front el seu dia a dia i a resoldre les nombrosos situacions de la vida quotidiana. Es realitza a través de la teràpia psicològica (jo us parlaré de la Teràpia Cognitiva- Conductual) la qual està enfocada en la vinculació del pensament i la conducta. És a dir, és una forma d’entendre com pensa un sobre si mateix, de les altres persones i del món que el rodeja, i com el que un fa afecta els seus pensaments i sentiments.                            

La Teràpia Cognitiva- Conductual pot ajudar a canviar la forma de pensar (part cognitiva) i com actuar (part conductual) i aquests canvis poden ajudar a la persona a sentir-se millor. Aquesta teràpia es centra, principalment, en els problemes i dificultats del “aquí i ara”, enlloc de centrar-se en les causes o els símptomes del passat.

Tanmateix, hi ha altres persones que pensen que “el temps ho cura tot” aquesta afirmació no és del tot certa perquè el temps, més que curar, ajuda a calmar les nostres emocions i a enfocar les nostres preocupacions en altres activitats que ens resultin agradables. El que sí que és cert és que un tractament psicològic adequat en el moment precís pot evitar que els símptomes acabin convertint-se en crònics, evitant així que es desencadeni posteriorment un trastorn psicològic.

Per últim, hi ha qui defensa que la medicació ajuda a les persones amb trastorns psicològics a sentir-se millor o a alleugerir els seus símptomes. Totpsicofarmacs i que és cert, és només una certesa a mitges perquè la medicació per si sola, la major part de les vegades, no sol ser suficient: camufla els símptomes fent que no s’afrontin els problemes i per tant quedin sense solucionar. En aquests casos, quan no s’ha realitzat cap tipus de teràpia psicològica i els psicofàrmacs deixen d’administrar-se, els seus efectes desapareixen i la persona torna a l’estat anterior de prendre’ls. La teràpia psicològica és necessària i ens ajuda a tenir una perspectiva dels nostres problemes i a posar en marxa estratègies per a afrontar-los de manera eficaç.

Per a concloure, quan una persona acudeix a la consulta d’un psicòleg, l’únic que significa és que és algú responsable de les seves emocions i que busca ajuda externa per poder solucionar els seus problemes, perquè pots estar un poc més ansiós del normal, o estressat, i rebre tractament psicològic sense la necessitat de patir un trastorn o com algunes persones diuen “està loco” per visitar al psicòleg.

Quant a PsicoEduca't

Graduada en psicologia, Postgrau en Psicopatologia Infanto- Juvenil, Màster en psicologia Clínica i de la Salut i Psicoteràpia Cognitiva- Conductual.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s