TrAsToRn ObSeSsIu CoMpUlSiU

En llegir aquest post et pots identificar amb la descripció i podries arribar a pensar que estàs patint aquest trastorn, perquè molts dels símptomes que es descriuran els té la majoria de la població, però no ens hem d’alarmar fins que les obsessions o les compulsions no representin una pèrdua de temps (més d’una hora al dia) o interfereixin marcant la nostra rutina diària, les nostres relacions laborals, acadèmiques o la nostra vida social.

A l’actual sistema de classificació DSM-V, el TOC ja no es troba dintre dels trastorns d’ansietat com en el DSM-IV. S’ha creat un nou grup per als trastorns obsessius anomenat “TOC i trastorns relacionats” on també podem trobar el trastorn dismòrfic corporal (preocupació fora del normal per algun defecte d’autoimatge), el trastorn per tricotil·lomania (arrencar-se el cabell), el trastorn d’excoriació (rascar-se la pell tan sana com en ferides), el trastorn per acumulació (necessitat de guardar coses i dificultat de desprendre’s d’elles ocasionant una acumulació d’objectes), entre d’altres. Aquests dos darrers apareixen com a nous dintre del DSM.

Les persones que pateixen TOC tenen Imatge relacionadaobsessions i compulsions. Les obsessions es caracteritzen per idees, pensaments i imatges de caràcter persistent, invasores, intrusives i sense sentit. Aquestes fan que augmenti l’ansietat i l’activació de la persona. És davant d’aquestes imatges on la persona ha de posar en marxa l’acció a través de l’escapament o fugida, el qual es converteix en compulsions.

Les compulsions són conductes motrius i actes cognitius de caràcter repetitiu, estereotipat, irracional i intencional que apareixen per prevenir qualsevol cosa potencialment salud-emocional-240-1perillosa com a resposta de l’obsessió. Les compulsions tenen la funció de neutralitzar el perill i afavoreixen una disminució de l’ansietat i de l’activació provocada per les obsessions.

És per això que amb freqüència, la persona que pateix TOC realitza certs comportaments per deslliurar-se de pensaments obsessius, però només és una solució a curt termini perquè sí que disminuirà l’ansietat i se sentirà millor, però tan sols en aquest moment, perquè posteriorment, quan li torni a aparèixer l’obsessió, es trobarà en la mateixa tessitura.

El curs d’aquest trastorn és de desenvolupament gradual i associat a un esdeveniment estressant, encara que també s’ha observat un inici agut. És un trastorn crònic i amb diferents fluctuacions en la varietat i en la intensitat dels símptomes, que podrien estar relacionats amb successos estressants.

El DSM-V informa sobre nombrosos estudis on s’han establert dos grups segons l’edat d’inici del trastorn; un grup d’inici juvenil (al voltant dels 10 anys) on és més freqüent en el sexe masculí i on existeix prevalença de TOC en familiars de primer grau, i un grup que s’inicia a l’edat adulta (al voltant dels 20 anys). Podríem dir que pareix que els gens juguin un paper molt important en el desenvolupament d’aquest trastorn.

Podem trobar diferents subtipus de TOC:

  • Contaminació → Observacions sobre una possible contaminació per brutícia, gèrmens, virus o substàncies estranyes. També la lavar as mãospossibilitat d’haver adquirit una determinada malaltia o varies (per exemple: VIH, càncer…). Les compulsions que pertanyen a aquesta categoria serien de neteja, per exemple, netejar qualsevol cosa que vagis a utilitzar abans o netejar repetidament les mans abans i després de tocar qualsevol objecte.
  • Obsessions de dubte → dubtes respecte haver tancat o apagat correctament les coses (per exemple; les llums, el gas, la porta del cotxe, les finestres…). Les compulsions associades a aquesta obsessió serien de comprovació, és a dir, comprovar si realment he tancat encara que hagi de tornar enrere.
  • Obsessions de simetria → intenten buscar la perfecció. Existeix una intensa tensió i malestar en veure o pensar que aquests objectes poden ser tocats o Resultat d'imatges de compulsion de ordren / organizacion moguts en un ordre diferent. Les compulsions serien d’ordre i organització, de vegades van acompanyades del perfeccionisme i de la repetició.
  • Obsessions i compulsions d’acumular i col·leccionar → recol·lecten objectes insignificants. Les compulsions anirien associades a patir problemes en el moment de desfer-se’n dells.

Els límits entre aquests subtipus no sempre estan clars i molts pacients presenten obsessions i compulsions de diferents subtipus.

La simptomatologia que presenten les persones que pateixen TOC és molt variada, independentment del subtipus de TOC que estiguin patint. Podem trobar des de símptomes conductuals (evitació, restricció, neteja..), cognitius (rituals, atenció focalitzada a aspectes negatius de l’estímul, preocupació, dubtes, avaluació anormal del risc…), afectius (malestar, depressió, ansietat, culpabilitat, por, vergonya…) fins als fisiològics (trastorns del son, alteracions de les funcions corporals…).

Existeix tractament farmacològic per millorar la simptomatologia del TOC, com per exemple, els antidepressius (inhibidors de la recaptació de serotonina), els quals tenen una eficàcia de millora del 40 -60% dels pacients i amb efectes secundaris, però molt pocs poden aconseguir reduir al mínim els seus símptomes amb aquest tractament. El tractament farmacològic té limitacions importants perquè dóna lloc a recaigudes i abandonament del tractament, també està contraindicat en dones que volen quedar-se embarassades o que ja hi estan, o també fins i tot interfereix en altres medicacions.

És recomanable complementar el tractament farmacològic amb la teràpia cognitiva- conductual perquè hi ha pacients que no responen al tractament, o d’altres que quan deixen la medicació el trastorn torna, o més ben dit, segueix present, el que torna a manifestar-se són els símptomes perquè no estan baix dels efectes de la medicació, independentment del temps en què s’hagi estat prenent la medicació.

La teràpia cognitiva conductual (TCC) que es porta a terme amb pacients amb aquest trastorn i que ha mostrat major eficàcia, és la combinació entre l’exposició en viu amb prevenció de resposta (EPR) i la teràpia cognitiva. Aquesta teràpia dóna lloc a millores significatives en símptomes obsessius- compulsius, ansietat, depressió, qualitat de vida i interferència laboral, social i familiar. Resultat d'imatges de terapia cognitivo conductual para el TOCL’objectiu és que la persona aprengui, es conscienciï i interioritzi que els pensaments intrusius no indiquen una necessitat d’acció i poden ignorar-se. La TCC consisteix en l’exposició al que es tem (pensament o realitat) amb la prohibició de realitzar conductes d’evitació, en aquest cas rituals neutralitzadors, de forma que el pacient s’arrisqui a sentir l’ansietat.

Si aprofundim una mica més a través de l’exposició en viu, el que pretenem aconseguir és reduir el malestar associat als pensaments obsessius i la freqüència d’aparició de les obsessions i compulsions. La tècnica consisteix a realitzar una exposició gradual de les situacions, pensaments o imatges temudes (obsessions) del pacient, mentre que al mateix temps, se l’impedeix que porti a terme el ritual associat, prevenint la resposta d’escapada o evitació de les conductes que neutralitzen o alleugen el seu malestar. La teràpia cognitiva (TC) implica la utilització de la reestructuració cognitiva tant a escala verbal com a través d’experiments conductuals per tal de disminuir la valoració negativa dels pensaments obsessius i reduir la freqüència i/o la duració de les compulsions i conductes d’evitació.

Després també hi ha altres teràpies orientades a aconseguir la flexibilitat psicològica necessària perquè l’ansietat no interfereixi en la seva vida, ni en els seus objectius, interessos i valors i una ampliació del concepte en sí mateix, com és la teràpia d’acceptació al compromís (TAP), on trobaríem l’atenció plena (Mindfulness), el qual pot ser beneficiós per al maneig dels pensaments intrusius no desitjats que experimenten al TOC.

Hem de tenir en compte que cada intervenció s’ha de basar en la individualitat del pacient, és a dir, s’ha d’atendre a l’anàlisi funcional de la seva conducta, no podem realitzar un guió de tractament i portar-lo a terme amb els mateixos pacients perquè no tindria cap tipus de validesa.

Resultat d'imatges de Mindfulness en el TOC

La curiosa paradoxa és que quan m’accepto tal com sóc, aleshores puc canviar “Carl Rogers”

Quant a PsicoEduca't

Graduada en psicologia, Postgrau en Psicopatologia Infanto- Juvenil, Màster en psicologia Clínica i de la Salut i Psicoteràpia Cognitiva- Conductual.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s