La maternitat a través de la crítica

Sobre la maternitat hi ha moltes coses que no se’n parla, com per exemple el procés de quedar-se embarassada, el qual de vegades és llarg i feixuc, o els imprevistos que poden passar durant el transcurs de l’embaràs com els avortaments espontanis, medicalitzats o els diferents tipus d’embaràs de risc que poden haver-hi, però no parlarem sobre re de tot això. Avui el post anirà sobre la rebuda a la maternitat a través de la crítica. Que vol dir això?

Doncs que tothom creu que té dret a opinar, comentar, jutjar, criticar les teves decisions que prenguis com a mare. “Parlaré de mare, perquè normalment el focus sol estar posat en aquestes més que amb els pares, perquè són les mares les que reben la majoria de les crítiques. Els pares es solen quedar més al marge. 

Aquestes opinions, comentaris, judicis, crítiques…, la majoria de vegades venen de l’entorn més proper (mares, sogres, cunyades, ties….), les quals s’obstinen a donar lliçons sobre com s’ha de fer perquè és com s’ha fet tota la vida. Quan decideixes trencar aquest patró (ja sigui perquè es busca informació, s’escolten conferències /tallers de persones expertes per tal de veure quines són les millors opcions quant a criança i educació o perquè simplement t’apeteix fer-ho diferent), l’allau de comentaris i judicis augmenta exponencialment. I, és que en el món de la maternitat les coses no són blanques o negres, sinó que hi ha moltes variants i cada mare/pare s’ha de sentir còmode i a gust amb la decisió que prenguin enfront del seu fill/a, independentment dels judicis externs.

Hi ha comentaris que es diuen sense pensar i, segurament seran inofensius, però una cosa és rebre un comentari de tant en tant per part d’una persona, i l’altra molt diferent és estar-ne rebent constantment perquè qualsevol cosa és opinable en aquesta vida i la maternitat no es queda enrere; pit o biberó, porteig o cotxet, “papilles” o BLW (Baby Led Weaning), bressol o collit, tornar al treball quan finalitzi la baixa/ agafar-se reducció de jornada o dedicar més temps a la cura dels fills, agafar-lo en braços o no… per qualsevol acte hi ha una opinió i les mares poden notar que les estem mirant en lupa i sentir-se jutjades, pressionades…

Aquesta situació no és un fet aïllat d’unes quantes mares que pateixen crítiques, sinó que en qualsevol grup de criança es pot observar que és un dels temes latents i que més afecta a les mares psicològicament parlant.

I amb això no estem indicant que no poguessin debatre, escoltar diferents opinions a les nostres sense sentir-nos atacades i donar els nostres motius també sense atacar, però de vegades la situació no acompanya, les hormones ens poden jugar una mala passada, ens podem sentir que ens estan qüestionant la nostra manera de criar al nostre fill/a. De vegades és complicat gestionar les crítiques sense que ens amarguen el dia.

Un punt clau per fer front a les crítiques és l’empoderament, i és que qualsevol persona quan se sent empoderada es sent segura i és capaç de ser assertiva i respondre en conseqüència sense la necessitat de defensar-se perquè no se sent atacada. Tot i això, sempre podem contestar amb alguna frase tipus: “Gràcies per la teva opinió, però a casa nostra preferim fer-ho d’aquesta manera.”

La intenció d’aquesta publicació és portar-nos a la reflexió i, a empatitzar perquè no sabem els motius  que porten a l’altra persona a comportar-se com ho fa davant la criança. Com a mares, hem de tenir present que moltes vegades la crítica pot ser causada per por, per desconeixement, desconfiança i, és evident que tots hem criticat alguna vegada a una altra mare la seva manera d’actuar i de fer. Com per exemple estar pendent del telèfon davant dels fills o posar als nens davant la pantalla per tenir una estona per una mateixa, ignorant el desordre i totes les coses que restaven pendent de fer, però hem de tenir present que necessitem estones per nosaltres mateixes, per cuidar-nos perquè si nosaltres no ens cuidem i no estem bé, tampoc podrem cuidar als nostres fills tal com es mereixen.

El fet que tinguis raó no significa que jo estigui equivocada, simplement, no has vist la vida des del meu costat.

Quant a PsicoEduca't

Graduada en psicologia, Postgrau en Psicopatologia Infanto- Juvenil, Màster en psicologia Clínica i de la Salut i Psicoteràpia Cognitiva- Conductual.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s