La majoria de la gent de la nostra societat no coneix les dades reals pel que fa al món de la psicologia perquè la majoria d’aquestes no és fan públiques.
Segons les dades del Consell General de Psicologia, el ràtio de psicòlegs per habitant a Espanya és de 4,5 per cada 100.000 habitants. Es podria pensar que aquesta situació és acceptable però si es compara amb la mitjana europea que és de 18 professionals per cada 100.000 habitants canvia la perspectiva: la Unió Europa té quatre vegades més psicòlegs per 100.000 habitants que Espanya. Aquesta dada reflecteix la situació d’oblit que afecta els psicòlegs dins el Sistema Sanitari Espanyol.
Aquesta situació repercuteix directament en la població perquè qualsevol persona que necessiti suport psicològic professional ha de fer front a una llista d’espera a la Seguretat Social de més d’un mes i mig, a no ser que es vulguin visitar per un psicòleg privat.
S’ha observat segons dades del Consell General de Psicologia que en
tre un 35 i un 50% de les consultes que realitzen els pacients al seu metge de família tenen un rerefons psicològic, bé siguin per problemàtica ansiosa-depressiva o bé siguin problemes físics (que en alguns cops emmascaren problemes psicològics).
Sovint, degut a la llarga llista d’espera i molts cops per petició del pacient, el metge del Centre d’Atenció Primària (CAP) acaba receptant medicació de tipus ansiolítics (Alprazolam, Diazepam o altres). Aquests fàrmacs psicotròpics freqüentment eliminaran o, si més no, alleujaran la simptomatologia del pacient, amb la qual cosa la persona es trobarà molt millor. Això no obstant, aquesta solució no és l’adequada en tots els casos perquè el problema psicològic de fons no desapareixerà i en el moment que el pacient deixi la medicació tornarà al punt de partida. A més, cal tenir en compte que aquest tipus de medicació crea tolerància i dependència.
Aquestes problemàtiques podrien ser ben ateses si al CAP es promogués la figura del psicòleg d’atenció primària: un professional al qual el metge pogués derivar-li les consultes psicològiques per tal que les avalués idòniament, cas per cas, planificant el tractament adequat. D’aquesta forma el pacient, després de les sessions oportunes, tindria les eines adequades per controlar els símptomes de la seva problemàtica i en cap cas s’hauria exposat a una medicació innecessària..
És important mencionar que hi ha certes persones que es troben amb uns símptomes massa avançats per començar a treballar amb la teràpia psicològica, és en aquests casos quan és necessari derivar-los al psiquiatre perquè els recepti la dosis de medicació adequada per a minimitzar els símptomes i d’aquesta manera poder començar a treballar. En aquest cas, un cop la persona estigui més estable i vagi adquirint els seus hàbits de nou, llavors el psiquiatre ja anirà retirant progressivament la medicació i al mateix temps, podrà avançar molt més amb el tractament psicològic.
Una qüestió interessant a debatre és la següent: realment, la societat coneix els efectes beneficiosos que pot prod
uir per a la salut mental una intervenció psicològica en l’atenció primària? Una atenció psicològica preventiva? Per respondre a aquestes preguntes es va realitzar un assaig clínic portat a terme per un projecte anomenat “Psicologia en Atenció Primària” (PsicAP) iniciat l’any 2013, comptant amb la participació de més de 200 professionals de la medicina i la psicologia, van avaluar uns 1.200 pacients pertanyents a 28 Centres de Salut en Atenció Primària de 10 comunitats autònomes. En aquest estudi, van comparar el tractament psicològic davant de l’habitual (administrar medicació sense rebre teràpia psicològica).
Van acabar el tractament 323 pacients i se’ls va realitzar una avaluació completa, on es va concloure que existeix una reducció dels símptomes tant ansiosos com depressius en utilitzar la intervenció psicològica per davant de la farmacològica. També van observar que en els trastorns d’ansietat i depressius que es realitza tractament psicològic s’aconsegueixen millorar els símptomes al voltant del 70% dels pacients. Finalment, també van observar que el tractament psicològic ha aconseguit una disminució del consum de psicofàrmacs i la freqüentació al CAP. Font: http://www.infocop.es/view_article.asp?id=6687&cat=
Per tant, s’ha de promoure el paper de la psicologia dintre del CAP, ja que aquest equivaldria el primer nivell assistencial en l’abordatge dels trastorns mentals comuns o alteracions emocionals, com per exemple l’ansietat, l’estrès, la depressió i les somatitzacions, els quals presenten una gran part de la població.
Amb tot això, s’arriba a la conclusió que s’ha de tenir en compte que en l’àmbit de la salut mental, no es tracta únicament de curar, sinó de prevenir. Psicologia és prevenció. Psicologia és salut.
PsicoEduca't 