Trastorns de l’Espectre Autista

Els trastorns de l’espectre autista (TEA), són un grup de trastorns que es troben dintre dels trastorns del neuro-desenvolupament. Aquests es caracteritzen per alteracions o retards del desenvolupament de les funcions vinculades a la maduració del Sistema Nerviós Central (SNC), iniciant-se a la infància i evolucionant de forma estable durant les següents etapes. És un trastorn crònic, encara que disposa de tractament, per la qual cosa es redueixen els seus símptomes negatius.

Es caracteritza per dificultats en les àrees de comunicació, interacció social, la presència de comportaments sensorials inusuals, conductes repetitives i estereotipades tant motores com verbals, adherència excessiva a les rutines i patrons de comportament amb rituals i interessos restringits. Per exemple: És possible que no mirin als ulls quan algú els parla, poden passar molt de temps ordenant coses o repetint una frase, i sembla que estiguin en el seu “propi món”.

Se l’anomena “trastorn de l’espectre” perquè diferents persones amb TEA poden tenir una gran varietat de símptomes.

Segons el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals DSM-IV (1994), actualment no vigent, es definia l’autisme i els seus trastorns associats com un “trastorn generalitzat del desenvolupament” (TGD), on hi havia cinc subtipus d’autisme dintre de la categoria; el trastorn autista, el síndrome d’aspeger, el trastorn desintegratiu de la infància, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat i el síndrome de Rett.

Moltes de les patologies que es diagnosticaven per separat al DSM-IV actualment, al manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals vigent (DSM-V, 2013), s’engloben dins dels trastorns de l’aspecte autista (TEA), a la vegada que està inclòs dins de la categoria de trastorns del neuro-desenvolupament. Cal destacar que el síndrome de Rett ja no forma part d’aquesta classificació.

En el DSM-V, s’especifiquen tres nivells de gravetat dels trastorns basats en els símptomes:

• Nivell 1: Necessita una mica de recolzament. Tenen dificultats per iniciar i mantenir una conversació, responen mínimament als intents de relació amb els altres i només responen a apropaments socials molt directes. Es resisteixen als canvis de rutines.
• Nivell 2: Necessita recolzament més continu. Tenen dèficits en les habilitats de comunicació verbal i no verbal amb deteriorament social ja que inicien un nombre limitat d’interaccions socials. La seva capacitat per interactuar es limita a interessos restringits. Són freqüents els rituals i els moviments repetitius.
• Nivell 3: Necessita molt de recolzament. Mostren un dèficit substancial en la comunicació verbal i no verbal, presenten dificultats a l’hora d’iniciar interaccions socials i tenen pocs desitjos alhora de comunicar-se amb els altres.

Alguns bebès amb TEA poden semblar diferents des del principi del seu desenvolupament, d’altres semblar que es desenvolupen normalment fins al segon o fins i tot tercer any de vida, però es a partir d’aquell moment on els pares comencen a notar els símptomes. La manifestació d’aquests, varien d’un nen a l’altre.

Si sospites que el nen pot patir algun tipus de TEA o algun altre problema del desenvolupament és important adreçar-se al seu metge del capçalera el més aviat possible. A continuació us deixo un llistat de símptomes que et podrien fer alertar de que alguna cosa no va bé.

6- 12 mesos:

• Retard en el seguiment de la cara
• Retard en el seguiment de la mirada quan una persona senyala amb el dit
• Reducció del somriure social
• Disminució de gestos comunicatius
• Menor freqüència en dirigir la mirada
• Menor activitat física durant la interacció social

12-18 mesos:

• No dirigeix la mirada quan un adult assenyala amb el dit una joguina a l’altra banda de l’habitació
• No sol assenyalar amb el dit per indicar alguna cosa que li crida d’atenció
• Ús atípic d’objectes: girar, rodar i exploració inusual dels mateixos
• No respondre quan se’l crida pel nom
• No imita o repeteix gestos o accions de l’adult
• No mostra interès per altres nens o nenes

18 – 24 mesos:

• No comparteix interessos, no sol mostrar objectes
• Retràs en el desenvolupament del llenguatge comprensiu /expressiu
• Falta del joc amb joguines o presència de formes repetitives de jocs amb objectes (alinear, obrir i tancar, encendre i apagar…)
• Absència del joc simbòlic
• Falta d’interès en altres nens o germans
• Poques expressions per compartir afecte positiu

El metge pot facilitar als pares un qüestionari de desenvolupament sobre l’edat i etapes del nen, que serveix per valorar el desenvolupament general. Si es sospita que el nen pugui patir algun retràs, el metge de família l’adreçarà a l’especialista per a que puguin realitzar-li una valoració més profunda. Aquesta valoració més acurada la poden realitzar pediatres especialitzats en el desenvolupament, neuro-psicòlegs infantils, psicòlegs o psiquiatres.

Una detecció primerenca d’aquest trastorn millora el desenvolupament funcional del problema en concret de cada cas i al mateix temps es pot oferir recolzament i orientació a la família. Per això una adequada prevenció i un tractament precoç ens augmentarà les probabilitats de tenir més efectes positius en relació als símptomes i a les aptituds.

Avui en dia, encara no es coneixen les causes del TEA, però hi ha diversos estudis que suggereixen que tant els gens com els factors ambientals juguen un rol molt important. Pel que fa al tractament, no existeixen medicaments que puguin curar el TEA, ni un tractament estàndard. Inclourà teràpies de comportament i s’aniran treballaran aspectes de la vida diària en els que presenti dificultats, a mesura que vagin sorgint amb l’edat. Hi ha casos en que se’ls pot receptar medicaments per controlar els símptomes.

Hi ha moltes maneres de maximitzar la capacitat del nen per créixer i aprendre noves habilitats. Cada nen presenta unes característiques diferents, és per això que s’ha de realitzar un pla de treball individualitzat per a cada nen. Alguns dels aspectes que es poden treballar són els següents:

• Modificar les conductes desadaptatives
• Millorar les habilitats de comunicació i llenguatge
• Entrenament en habilitats socials
• Millorar la comprensió de les emocions pròpies i les dels altres
• Entrenament en “Teoria de la Ment”
• Assessorament familiar
• Assessorament a centres educatius

El més important d’aquest post: si noteu qualsevol mínim símptoma o retard, comenteu-li al pediatra. Recordeu, una intervenció a temps pot ajudar a millorar les habilitats i el dia a dia del vostre nen/a.

Moltes gràcies un dia més per llegir i seguir aprenent de la psicologia.