Tots hem sentit a parlar de la psicologia de l’esport, però realment sabem en què consisteix? Avui donarem quatre pinzellades sobre el tema.
La psicologia de l’esport aplica tècniques que produeixen l’increment de l’execució esportiva, i afavoreix l’eliminació de les conductes que impedeixen una correcta execució, com són, per exemple, l’ansietat, l’activació inadequada, la falta de concentració o els pensaments negatius, entre d’altres…
Hi ha estudis que demostren que practicar regularment l’exercici físic incideix positivament en el benestar físic, mental i social de les persones. A més, també és bo per a la promoció de la salut, incorporant uns hàbits saludables i actius a les nostres vides. L’exercici físic sempre ha d’anar adaptat a les necessitats de cada persona.
Quan som petits comencem a fer esport perquè gaudim del que fem. L’activitat esportiva naix del plaer i de la diversió que genera practicar-la. Els grans esportistes no obliden el motiu perquè fan esport, ells/es continuen gaudint per sobre de totes les situacions difícils i complicades que els apareixen. La diversió és la causa de l’èxit. En canvi, quan un esportista no recorda perquè fa esport és perquè ha caigut en un ritme fort de competència i en un nivell competitiu tan alt que ja ni saben perquè ho fan i simplement ho fan.
Aquí podeu veure tres exemples d’esportistes d’elit que ens parlen sobre la importància de la diversió:
- Ronaldinho sobre la selecció de Brasil “Nosotros salimos a divertirnos, no tenemos miedo a perder”.
- Michael Schumacher (7 vegades campió del món) “Lo que hago es natural y divertido, esta es la clave de interpretación de lo que me ocurre. Y hacer algo que me gusta me permite ser más competitivo. Mi consejo a los demàs es que continuen diviertiendose y en caso contrario que cambien”.
- Jack NIcklaus (un dels millors jugadors de golf del món) “ Cuanto más dura y más estrecha es la competición, más disfruto del golf, ganar por márgenes cómodos puede que ofrezca otro tipo de satisfacción, però no es ni de lejos tan excitante como luchar golpe a golpe, directo hasta el objetivo”.
El rendiment és superior quan l’esportista es diverteix i llavors, l’esport genera passió, alegria i diversió.
A l’esport, en general, hi ha un conjunt de factors que influencien directament en el rendiment: la tècnica, el físic, la tàctica o estratègia i la part mental. Gairebé en tots els esports els tres primers factors es treballen constantment en cada entrenament, però hi ha carències en el factor mental. Aquest es podria treballar de la mateixa manera que els anteriors, però avui en dia encara el tenim oblidat. Els quatre factors mentals que influeixen en el rendiment esportiu són:
LA MOTIVACIÓ
És el desig o la necessitat que fa que una persona actuï per aconseguir els seus objectius. És una combinació de processos intel·lectuals, fisiològics i psicològics que decideix en cada situació en quina direcció projectar la seva energia.
En l’esport, l’entrenador és el principal motivador, i per tant, la personalitat, la convicció, i les seves tècniques de motivació són fonamentals per al desenvolupament de les actituds i de l’èxit dels jugadors.
El rendiment dels esportistes va vinculat directament amb la motivació, és per això que s’han d’establir uns objectius realistes per a portar una bona planificació i afrontar bé la temporada, la competició… De vegades, tendim a pensar en objectius a llarg termini, com per exemple aconseguir una determinada posició en un campionat, llavors ens oblidem de tota la feina que hem de fer abans d’arribar a aquest punt. Per això, és important establir objectius a curt, mitjà i llarg termini, per tal de no perdre la motivació pel camí.
EL CONTROL EMOCIONAL
Hem de tenir en compte que qualsevol emoció, sigui positiva o negativa, ens pot empènyer a perdre el control de la situació que tenim al davant.
Per exemple, si anem perdent una competició, els sentiments de tristesa, d’angoixa o frustració poden impossibilitar-nos a fer un bon paper alhora de prendre decisions, és per això que és essencial desenvolupar exercicis d’entrenament mental per a esportistes que ajuden a controlar les emocions o dubtes, aquests, poden arribar a ser la diferència entre l’èxit o el fracàs.
Per exemple, un corredor de marató que controla els seus pensaments i sensacions de fatiga, podrà continuar rendint a un nivell òptim en moments crítics de la carrera.
L’AUTOCONFIANÇA – SEGURETAT
L’autoconfiança ens dona seguretat per portar a terme un comportament desitjat amb èxit i és molt important per enfrontar-nos a les situacions de major dificultat en les competicions. Quines poden ser aquestes dificultats? (dubtes, preocupacions, alts nivells d’ansietat…), aquestes poden influir negativament en la rapidesa de reacció i l’execució motora. La confiança i la seguretat són un complement imprescindible de la motivació.
S’ha demostrat que les expectatives positives d’èxit produeixen efectes positius a l’esport (i també en molts aspectes de la vida). Creure que pots és la base per aconseguir-ho.
LA CONCENTRACIÓ
En els esports individuals s’ha de tenir una gran capacitat de concentració individual i pel que fa als esports en equips a la concentració individual se li ha d’afegir la grupal. La concentració durant la competició és essencial i per això s’han de superar totes les distraccions que es poden generar, com per exemple; els sorolls del públic, els fotògrafs, les coses que diuen, els contrincants…
L’essencial és focalitzar l’atenció en l’exercici que aneu a desenvolupar, perquè totes les accions, inclús la més fàcil o la més intuïtiva exigeixen concentració. L’atenció ha d’estar fixada sempre en el que aneu a fer ara, en la situació actual, evitant pensar en lo que ha passat o patint sobre el que pot passar. Per exemple, un futbolista que tingui un control correcte d’atenció, és possible que prengui millors decisions i finalitzi les jugades d’una manera més productiva.
El funcionament psicològic pot influir de manera positiva o negativa en el seu funcionament, és per això que és important controlar l’aspecte mental en la direcció correcta. Per tant, és necessari que la preparació psicològica s’integri en el conjunt de la preparació global de l’esportista, com un element més que interactuarà correctament amb la tècnica, el físic i la tàctica o l’estratègia.
El major fracàs és no haver-ho intentat!
PsicoEduca't 