Deixem enrere el tabú i parlem de suïcidi

El suïcidi és un tema tabú a la nostra societat, no som conscients de les dades reals sobre les persones que s’han tret la vida, ni de la gravetat del problema, ja que les xifres de les morts per suïcidi no es fan públiques. Tot i així, sembla que a poc a poc ja hi ha més notícies i més informació, tot i que encara fa falta molta investigació per poder avançar i evitar aquestes conductes.

Per posar-nos una mica en antecedents i abans d’endinsar-nos amb el tema, hem de tenir present que prop de 800.000 persones es suïciden cada any a tot el món, de les quals 123.853 són a Europa, sent quasi el 80% homes. El suïcidi es pot produir a qualsevol edat i és la segona causa principal de defunció en el grup d’edat entre 15 a 29 anys, segons un article publicat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el Març del 2017.

A Espanya l’any 2008 el nombre de suïcidis va superar per primer cop al de les víctimes mortals a la carretera i des de l’any 2014 és la primera causa extrema de mort no natural, arribant quasi a duplicar les xifres de morts per accidents de trànsit i sent 68 vegades major que les morts per violència de gènere.

El suïcidi és una acció individual, però existeixen països on culturalment és més acceptat que en d’altres. Els motius poden ser diversos, com per exemple els econòmics, els socials o els culturals. El suïcidi no només es produeix als països d’alts ingressos, sinó que és un fenomen global que afecta totes les regions del món, tot i que hi ha països on la taxa de suïcidi és més alta que en d’altres.

Existeix una diferència entre les conductes relacionades amb el suïcidi (amb la intenció de causar la mort) i conductes de dany autoinfligit (sense intenció de causar la mort). Es consideren conductes de suïcidi: els pensaments suïcides (ideació suïcida), la comunicació suïcida (amenaces i plans suïcides) i l’acte suïcida (intent de suïcidi). El suïcidi és el resultat d’un nombre de situacions i factors (socials, culturals, psicopatològics i biològics), que es combinen entre si per generar un ventall de comportaments autolesius que van des de la simple ideació passatgera fins al suïcidi consumat.

Un factor de risc en la conducta suïcida són els trastorns psiquiàtrics, en particular la depressió i el consum d’alcohol, però existeixen altres circumstàncies vitals que augmenten aquest risc com per exemple: la vulnerabilitat genètica i psiquiàtrica, així com factors fisiològics, familiars, socials i culturals. Actualment també hi ha altres factors externs com les xarxes socials que tenen un paper molt important.

Les persones que se suïciden no ho fan perquè siguin uns “covards” o perquè no volen afrontar el que els passa, sinó que estan patint un dolor emocional extrem i el que volen és alliberar-se de l’agonia que estan sofrint, i la millor forma que troben en aquestes circumstàncies és traient-se la vida perquè no disposen de suficients recursos com per  a poder gestionar aquest dolor emocional.

Els suïcidis es poden prevenir perquè existeixen mesures que es poden adoptar a la població. Aquestes activitats de prevenció exigeixen una coordinació i col·laboració de múltiples sectors de la societat, com per exemple: la restricció a l’accés als mitjans de suïcidi (plaguicides, armes blanques i de foc, certs medicaments…), informació responsable per part dels mitjans de comunicació, reducció del consum d’alcohol, identificació primerenca, tractament i atenció a les persones amb problemes de salut mental i abús de substàncies, dolors crònics i trastorns emocionals aguts, seguiment i atenció a les persones que ja han realitzat alguna temptativa i suport comunitari.

El 1999 l’OMS va impulsar el programa SUPRE “Suicide Prevention”. Es tracta d’una iniciativa mundial per a la prevenció del suïcidi. Actualment, només hi ha 28 països que han inclòs la prevenció del suïcidi dintre de les seves prioritats, establint així una estratègia nacional de prevenció del suïcidi. Aquest document forma part d’una sèrie d’instruments preparats i dirigits a grups socials i professionals específics rellevants per a la prevenció del suïcidi. Aquest programa està compost per una àmplia gamma de persones i sectors, incloent-hi els professionals de la salut, educadors, organitzacions socials, governs, legisladors, comunicadors, oficials de la llei, famílies i comunitats.

La prevenció de la conducta suïcida ha d’impulsar tant les mesures de suport psicosocial com les mesures farmacològiques i psicològiques per al tractament més oportú i eficaç dels trastorns mentals i del comportament, tal com les malalties físiques que puguin afavorir la conducta suïcida. S’ha d’incidir també sobre les situacions de crisis, el control mediambiental dels factors de risc, la difusió apropiada de la informació i les campanyes de sensibilització.

Cal tenir present, que parlar de suïcidi amb els pacients que se’ls hagi detectat, o amb aquells que verbalitzin la ideació suïcida, pot alleujar la seva ansietat i contribuir a fer que se sentin més compromesos, això no els té perquè comportar un augment al risc de desencadenar una conducta suïcida.  Les preguntes s’han de formular de forma gradual i no ser exigents ni coercitives, sinó plantejar-les de manera càlida i empàtica. Existeixen grups de recolzament mutu entre familiars de suïcides i voluntaris capacitats que estan prestant ajuda i orientació en línia i per telèfon.

El suïcidi és una situació límit a la qual tothom pot arribar, tal com postulaven J.A. Chiles i K. Strosahl.

“Qualsevol persona té el potencial per convertir-se en suïcida quan s’afronta a una situació que produeix dolor emocional i considera interminable, intolerable i sense sortida”. J. A Chiles i K. Strosahl. The suicidial Patient.